Missatge de benvinguda

És divendres 1 d'octubre de 2010, aquest bloc s'obre amb l'objectiu inicial de crear un espai on reflexionar i donar resposta a les qüestions plantejades i estudiades a l'assignatura de lliure elecció Tècniques i habilitats directives en un entorn internacional que s'imparteix en el 5è curs d'Enginyeria d'Organització Industrial Semipresencial a la Universitat Politècnica de Catalunya.

Es pretén que aquest bloc es construeixi a partir de les aportacions dels creadors i col·laboradors però s'espera que s'enriqueixi a partir de les idees i opinions d'altres usuaris. Fins al mes de desembre de 2010, la temàtica principal del bloc girarà entorn de la matèria de l'assignatura. Això no significa que qui entri a fer una visita i tingui ganes de fer comentaris sobre altres temes que puguin estar relacionats i puguin ser d'interès, no els faci. Sentiu-vos lliures d'opinar i proposar.

Salutacions i benvinguts!

dissabte, 2 d’octubre del 2010

Pràctica 1

Els que hem pogut fer una entrevista de treball en una multinacional, en la majoria dels casos en han dit que entraríem a formar part d’una gran companyia, sòlida, consolidada, moderna i una llarga llista d’adjectius sempre positius. Entrant a visitar les seves pàgines web es pot observar que tenen unes missions, unes visions i uns valors corporatius fantàstics, fa la sensació però, que excepte en els casos en els que realment l’empresa gaudeix de bons líders, millors treballadors i grans idees, en la resta és només façana. Un dels trets que criden més l’atenció i que més ens atrau d’aquest tipus de companyies és que sempre ens parlen de que entrarem a formar part d’un gran equip de treball. Pel que he pogut observar a partir de converses amb companys que estan en aquest tipus d’empreses, la realitat és molt diferent. Però, pel que es pot observar en les ganes de la gent i en molts dels llibres de bones pràctiques en administració d’empreses, innovació, lideratge, etc. el treball en equip és clau per aconseguir resultats superiors i d’alt valor afegit.

En la meva opinió doncs i en línia del que ja he comentat, el model de lideratge ideal és aquell que promou el treball en equip. Aquesta manera de treballar no sempre és fàcil d’assolir ja que no depèn només del líder, depèn també de les persones que treballaran amb ell i les competències d’aquests a banda d’altres factors inherents a l’empresa. El líder ha de ser capaç de passar d’un grup de persones a formar un equip que treballi de forma coordinada i motivada per tal d’assolir els objectius predefinits. Segons Franc Pontí a “Pasión por innovar” un equip és “un grup de persones articulat i organitzat que substitueix el treball individual pel col•lectiu, a través de sinergies, col•laboració i cooperació.” A més afegeix que els resultats del treball en equip són quantitativa i qualitativament superiors als dels individus per separat. Avui en dia tenim un exemple molt clar d’aquests conceptes: el F.C.Barcelona, que disposa de grans jugadors amb unes competències molt ben definides i seleccionades, altament compromesos i amb un tipus de lideratge que permet extreure el millor de cada un dels jugadors i obtenir un resultat òptim com a equip. Jo crec que a tots, en els nostres treballs, ens agradaria formar part d’un equip i gaudir d’un líder que et permeti créixer, aprendre i aportar el millor de tu mateix. Per tant i sens dubte, aquest model de lideratge requereix de gent compromesa, d’un líder innovador, col•laborador i que dipositi la seva confiança en els treballadors, però també d’una cultura d’empresa que promogui aquest funcionament.

Un dels casos d’empresa que treballa segons aquests principis i que necessita anar encara més enllà degut al seu negoci és l’agència publicitària britànica Saint Luke’s. El seu objectiu no és crear riquesa, sinó contribuir al desenvolupament personal i professional dels seus integrants. La seva missió és crear fascinació entre els seus clients. Com que Saint Luke’s té clar que el seu principal actiu són els seus treballadors i que depèn al 100% de la seva creativitat i capacitat innovadora, té un seguit de valors que en fomenten l’aparició, a títol d’exemple: atorgar llibertat absoluta als treballadors, acceptació del fracàs, absència de propietats particulars, respecte absolut a la paternitat, les oficines són un museu d’art canviant, hi ha molt poca jerarquia i ningú té ni despatx ni ordinador personal, cada dia s’agafa el que es trobi lliure, etc. Aquesta empresa no és una utopia, és real i a més funciona i ho demostra el fet que entre els seus clients hi hagi companyies com IKEA, Heineken o l’emissora de radio Magic FM a qui han col•locat com a líder d’audiència a la Gran Bretanya.

Com a conclusió d’aquesta primera entrada al bloc, jo diria que a partir d’aquest exemple i molts d’altres que segur existeixen, són possibles models de lideratge d’èxit diferents als models directius actuals als que estem acostumats. És evident que fa falta una empresa amb cultura innovadora, amb líders que encara vulguin aprendre, ensenyar i formar als i dels seus treballadors i disposar de col•laboradors amb un coneixement tàcit que els permeti diferenciar-se dels seus competidors i obtenir resultats superiors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada