Pràctica 2

En aquesta entrada al bloc es parlarà sobre el treball en equip. Un equip de treball és un     grup de persones articulat i organitzat que substitueix el treball individual pel col·lectiu, a través de sinergies, col·laboració i cooperació. Els resultats són qualitativa i quantitativament superiors a la suma d’esforços individuals. Aquesta definició es troba al llibre "Pasión por innovar" de Franc Pontí, i de fet és la que ens ha convençut més als membres de l'equip d'entre totes les que s'han buscat.

Seguint aquesta linia, podem explicar un cas propi que es va dur a terme basant-se amb aquestes premises. En l'entorn d'una PIME el dia a dia no permetia executar idees per manca de coordinació i implicació. Per tal de fer fluïr aquestes idees es va crear un Equip per aportar Valor Afegir a l'Empresa (EVAE). Aquest equip seria flexible en les persones que l'integren depenent el cas concret que es volgués tractar. Cada cas que s'hagués de tractar hauria de donar valor afegit a l'empresa tenint en compte la missió empresarial de la mateixa. El metode que es va seguir implicava a totes les persones de l'empresa començant per direcció. Els coordinadors, extreien les idees de varis departaments i les exponia a Direcció. Direcció donava prioritats en les tasques que s'haurien d'executar i els coordinadors eren responsables de fer el seguiment i implicar en cada tasca la gent que podria aportar més coneixement creant la màxima sinergia en les reunions per cada tasca. Aquestes reunions no podien ser mai de més d'una hora degut al farragós dia a dia de la PIME i si no s'havien assolit els objectius de l'acte del dia de la reunió previament redactat, s'havia de fixar una futura reunió per acabar daclarir-los. Tot sempre tenint en compte que l'objectiu final de l'equip era aportar valor afegit a l'empresa. En les dues transprències següents (clicar a sobre per veure-les correctament) es mostra el funcionament de l'equip creatiu en el cas que es tracta en aquesta entrada. Per a l'el·laboració de les mateixes es van utilitzar entre d'altres, idees dels llibres "Es muy fácil" de Josep Maria Lagarriga i "Comportamiento Organizacional" de Martha Alles.

 

Com s'ha esmentat anteriorment, Direcció tenia la responsabilitat de prioritzar les idees que surgien del EVAE. Els coordinadors s'encarregaven d'extreure les idees més importants i interrelacionar sinergies entre departaments i treballadors. Les tasques finals per desenvolupar una idea requeien a les persones més adients per desenvolupar-les ja sigués dintre de l'empresa o fora.

D'aquesta manera es va conseguir prendre una posició de lideratge compartit, evitant com havia passat en anteriors casos, que alguns departaments pretenguessin imposar les seves necessitats per sobre la dels altres. Es va aconseguir establir una comunicació fluïda i multidireccional entre tots els integrants de l'empresa incloent Direcció. El fet d'evitar estils dominants feia que totes les idees es tinguessin en igual importància i les decisions, per tant, eren el resultat de les aportacions i valoracions preses de forma contrastada i acurada.

Addicionalment, per treballar més eficientment s'utilitzaven les eines internes de gestió del coneixement com la intranet i els correus electrònics. Per concloure aquesta entrada, la principal idea que podem extreure es que el treball en equip, quan funciona, proporciona resultats superiors als individuals i també a la suma d'individualitats separades. Que un equip funcioni i proporcioni els resultats esperats, no és un fet senzill ni es fa d'un dia per l'altre, però tant la teoria com sobretot la pràctica, ens ha permès veure que amb la implicació de la Direcció, amb l'establiment de procediments i la voluntat de participció dels treballadors de l'empresa, s'aconsegueix aportar valor afegit en linia de la missió de l'empresa. No es pot afirmar, però sembla complicat que alguns dels resultats ja aconseguits a dia d'avui, s'haguessin assolit sense la creació de l'EVAE.

 

Pràctica 1

Els que hem pogut fer una entrevista de treball en una multinacional, en la majoria dels casos en han dit que entraríem a formar part d’una gran companyia, sòlida, consolidada, moderna i una llarga llista d’adjectius sempre positius. Entrant a visitar les seves pàgines web es pot observar que tenen unes missions, unes visions i uns valors corporatius fantàstics, fa la sensació però, que excepte en els casos en els que realment l’empresa gaudeix de bons líders, millors treballadors i grans idees, en la resta és només façana. Un dels trets que criden més l’atenció i que més ens atrau d’aquest tipus de companyies és que sempre ens parlen de que entrarem a formar part d’un gran equip de treball. Pel que he pogut observar a partir de converses amb companys que estan en aquest tipus d’empreses, la realitat és molt diferent. Però, pel que es pot observar en les ganes de la gent i en molts dels llibres de bones pràctiques en administració d’empreses, innovació, lideratge, etc. el treball en equip és clau per aconseguir resultats superiors i d’alt valor afegit.

En la meva opinió doncs i en línia del que ja he comentat, el model de lideratge ideal és aquell que promou el treball en equip. Aquesta manera de treballar no sempre és fàcil d’assolir ja que no depèn només del líder, depèn també de les persones que treballaran amb ell i les competències d’aquests a banda d’altres factors inherents a l’empresa. El líder ha de ser capaç de passar d’un grup de persones a formar un equip que treballi de forma coordinada i motivada per tal d’assolir els objectius predefinits. Segons Franc Pontí a “Pasión por innovar” un equip és “un grup de persones articulat i organitzat que substitueix el treball individual pel col•lectiu, a través de sinergies, col•laboració i cooperació.” A més afegeix que els resultats del treball en equip són quantitativa i qualitativament superiors als dels individus per separat. Avui en dia tenim un exemple molt clar d’aquests conceptes: el F.C.Barcelona, que disposa de grans jugadors amb unes competències molt ben definides i seleccionades, altament compromesos i amb un tipus de lideratge que permet extreure el millor de cada un dels jugadors i obtenir un resultat òptim com a equip. Jo crec que a tots, en els nostres treballs, ens agradaria formar part d’un equip i gaudir d’un líder que et permeti créixer, aprendre i aportar el millor de tu mateix. Per tant i sens dubte, aquest model de lideratge requereix de gent compromesa, d’un líder innovador, col•laborador i que dipositi la seva confiança en els treballadors, però també d’una cultura d’empresa que promogui aquest funcionament.

Un dels casos d’empresa que treballa segons aquests principis i que necessita anar encara més enllà degut al seu negoci és l’agència publicitària britànica Saint Luke’s. El seu objectiu no és crear riquesa, sinó contribuir al desenvolupament personal i professional dels seus integrants. La seva missió és crear fascinació entre els seus clients. Com que Saint Luke’s té clar que el seu principal actiu són els seus treballadors i que depèn al 100% de la seva creativitat i capacitat innovadora, té un seguit de valors que en fomenten l’aparició, a títol d’exemple: atorgar llibertat absoluta als treballadors, acceptació del fracàs, absència de propietats particulars, respecte absolut a la paternitat, les oficines són un museu d’art canviant, hi ha molt poca jerarquia i ningú té ni despatx ni ordinador personal, cada dia s’agafa el que es trobi lliure, etc. Aquesta empresa no és una utopia, és real i a més funciona i ho demostra el fet que entre els seus clients hi hagi companyies com IKEA, Heineken o l’emissora de radio Magic FM a qui han col•locat com a líder d’audiència a la Gran Bretanya.

Com a conclusió d’aquesta primera entrada al bloc, jo diria que a partir d’aquest exemple i molts d’altres que segur existeixen, són possibles models de lideratge d’èxit diferents als models directius actuals als que estem acostumats. És evident que fa falta una empresa amb cultura innovadora, amb líders que encara vulguin aprendre, ensenyar i formar als i dels seus treballadors i disposar de col•laboradors amb un coneixement tàcit que els permeti diferenciar-se dels seus competidors i obtenir resultats superiors.